Comunicat, CNT Federació Local de Fraga.
A
vint anys de l’aixecament zapatista, la lluita continua
Amb l’arribada d’un nou any se’n
compleixen vint de l’aixecament zapatista a l’Estat de Chiapas -Mèxic-.
Al crit de “Ya Basta”, centenars de
camperols indígenes, mal armats però molt ben organitzats, van prendre diverses
capçaleres municipals del territori chiapanenc; una operació militar que
duraria diversos dies i que va servir com a carta de presentació de l’EZLN
-Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional-. En pocs dies, la imatge del
guerriller amb el rostre cobert per un passamuntanyes o el paliacate donaria la
volta al món. Les paraules senzilles i sinceres pronunciades per representants
de la guerrilla des de les diferents balconades dels edificis governamentals
van ressonar d’igual manera, atrapant, també, els cors de moltes persones. Serà
aquesta la Primera Declaració de la Selva Lacandona, escrita, pocs dies abans
de l’aixecament, per declarar-li la guerra al mal govern de Mèxic i mostrar a
la societat mexicana i del món, el perquè de la insurrecció armada, i quines
eren les seves demandes.
No va ser en va que l’aixecament de l’1
de gener de 1994 coincidís amb l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç
d’Amèrica del Nord -TLCAN-, subscrit per Canadà, Estats Units i Mèxic, tractat
que va sorgir per atorgar patent de cors a les transnacionals, permetent al
govern de Mèxic presentar al país amb vestit de gala per formar part del primer
món; i al mateix temps amagar sota la catifa els greus problemes socials i
econòmics interns, provocats per les polítiques de governs corruptes durant
dècades; formes de governar que havien empès a milers de ciutadans a l’extrema
pobresa i on àmplies regions, entre elles Chiapas, -habitades per milers de
camperols indígenes- es trobaven en una situació de gana i misèria només
comparable a la dels països més empobrits del planeta. No és d’estranyar per
tant que, entre les demandes de la Primera Declaració zapatista es trobin:
treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, a més d’independència,
llibertat, democràcia, justícia i pau.
En aquests 20 anys l’EZLN ha esdevingut
en moviment zapatista, apostant no tant per la qüestió purament militar, sinó
també per la construcció d’un discurs polític que porta aparellat la creació
d’estructures organitzatives, tant polítiques com socials i econòmiques, als
territoris controlats sota la seva influència. Malgrat els trenta anys de
clandestinitat – al novembre del 2013 va ser l’aniversari de la seva fundació-,
no han aconseguit minvar la seva capacitat organitzativa sabent conjugar molt
bé la part teòrica i la pràctica; demostrant al món que (tot és possible) sí es
pot, que hi ha altres formes de fer política, de construir una nova societat
aquí i ara.
Molts dels cors atrapats per la paraula
zapatista palpiten en els pits de molts i moltes anarquistes i
anarcosindicalistes a tot el món, també a Fraga en el dels i les militants de
la CNT. Dues dècades caminant junts, discretament, cert, però sempre atents a
les notícies que arriben des del sud-est mexicà i pendents de tots els
esdeveniments, comunicats, escrits… Tendint la nostra mà amiga, fraterna i,
sempre que les circumstàncies ho han permès, sumant-nos a moltes de les iniciatives
de suport a la Causa Zapatista, avivant la flama de la solidaritat que escurça
totes les distàncies per aconseguir un món nou; un on hi càpiguen tots els
mons.
Serveixi el nostre comunicat, a més de
per recordar l’aixecament, per enviar abraçades des d’aquest racó d’Ibèria, a
tots i totes les companyes zapatistes.
VISQUI
LA DIGNITAT REBEL!
VISQUIN
LES COMUNITATS ZAPATISTES!
VISQUI
L’EZLN!
Fraga
1 gener 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario