martes, 29 de abril de 2014

Actos y manifestaciones para el 1º de Mayo, cerca de Fraga




Lleida: Plaça del Treball a les 12:00 h, manifestación unitaria, la CNT Ponent participará

Huesca: Pza. Navarra, 12:00 h, convoca CNT, CGT, HUSTE, SOA: http://aragon.cnt.es/

Zaragoza: Pza. San Miguel, 12:00h, convoca CNT: http://aragon.cnt.es/

Barcelona: Parc 3 Ximeneies, Av. Paral·lel, 11:00 h, convoca CNT: http://cntbarcelona.org/programa-d-actes-del-1r-de-maig-a-les-tres-xemeneies/


Primero de Mayo, ¡ahora!, comunicado de la CNT:

http://bajocincalibertario.blogspot.com.es/2014/04/primero-de-mayo-ahora-comunicado-de-la.html


Comunicat de la CNT, en català:



Primer de Maig, ara!

El Primer de Maig ha de servir-nos per mostrar amb força el nostre rebuig més ferm a l’actual situació socioeconòmica. Però més enllà de la situació actual, és necessari reivindicar i mantenir el llegat històric d’aquesta data i el seu significat. Sense voler amb això caure en la mitificació, hem de rebutjar un 1r de Maig com un simple dia festiu, perquè desvirtua el seu origen de lluita obrera. No és sinó a causa d’un procés d’assimilació per part del sistema, que la jornada de protesta internacional sorgida dels famosos successos de Chicago és convertida en festivitat per part de governs per buidar-la de contingut. D’aquesta forma, es passa d’una jornada de lluita i desafiament al capital repetida anualment, a la “festa del treballador”, “festa de Sant Josep Obrer” durant l’Espanya franquista, o actualment “festa del treball”…

No obstant això, no hem d’oblidar el seu origen, no significa que la lluita hagi d’estar subjecta al calendari d’efemèrides. La lluita ha de ser una construcció quotidiana que doni la necessària resposta als greus atacs que patim dia a dia, sense oblidar la nostra justa aspiració a un món millor a través d’un canvi profund, radical, de la societat i l’economia, que només pot ser protagonitzat per la classe obrera.

No cal mencionar ni la llarga llista de robatoris i abusos, ni les injustes condicions a les que sotmeten les nostres vides els de sempre: banquers, polítics i empresaris. Diguem, per simplificar, que tots els problemes formen part del mateix: el sistema capitalista.

Ells, com a classe social, amb les seves decisions i actes persegueixen un únic objectiu: el de mantenir els seus beneficis i privilegis a través d’un sistema social basat en la dominació i l’explotació de la resta de les persones, considerant-nos mercaderia, bestiar sense dignitat, sense drets ni control sobre les nostres vides. Ens preguntem què és necessari per respondre i actuar “com ells”. És a dir, com una mateixa classe, organitzada i amb un únic interès final: alliberar-nos del jou capitalista.

Estem obligats a fer-ho, ja que el sistema ens vol convèncer que som individus inconnexos, aïllats, fins i tot millors que d’altres sobre la base d’identitats culturals, religioses, futbolístiques, nacionals… per convertir-nos en mers consumidors o en simples productors. En definitiva, fan tot el possible per crear divisions, barreres, fronteres que només serveixen per impedir que ens trobem i ens reconeguem com el que som: una mateixa classe, explotada, exclosa, dominada i utilitzada. Hem d’aixecar-nos i plantar-los cara.

En el moment actual de la crisi, o millor dit reestructuració capitalista, el govern projecta en els mitjans un discurs triomfalista tan fals com insultant, intentant enganyar a la població amb el pal i la pastanaga d’un proper desenllaç feliç, o usant simplement el pal amb els qui no es creuen el conte i romanen compromesos amb la mobilització social estenent la consciència de classe a totes i tots els treballadors que ja han percebut que el sistema que els van vendre com el millor dels mons possibles, no serveix.

Seria un pas enrere abandonar la mobilització, seduïts per solucions “fàcils”, i caure en el parany de delegar la lluita en el vot. La imminència d’eleccions proporciona a moltes persones la il·lusió d’una sortida tangible al col·lapse social al que ens han portat. Des de CNT afirmem que la via electoral només és un camí sense sortida, que les normes les posa el poder i no hi ha manera de guanyar jugant al seu joc, i que les bones intencions no són suficients.

El 22M ha estat un exemple de mobilització, que ha suposat un punt d’inflexió des del moment en què ha suposat un èxit rotund malgrat la censura prèvia i la posterior criminalització en els mitjans, i s’ha organitzat al marge de CCOO, UGT i els grans partits polítics.

Cal recuperar la capacitat d’autoorganització obrera. El 22M ha de ser un abans i un després; el proper pas és ser capaços d’engegar una vaga general organitzada des de baix, sense necessitat de convocatòries llançades des de dalt per les cúpules del sindicalisme oficial. Aconseguir això suposaria un avanç real en la lluita, més gran que qualsevol resultat electoral.

El Primer de Maig segueix sent important, per la seva essència internacionalista i obrera, pel seu valor combatiu i de reivindicació. Reclamem el Primer de Maig per orgull obrer, ja que històricament va ser una demostració de força dels treballadors i treballadores a tot el món, que servia per recordar als poderosos que estàvem davant d’ells, disposats a parar-los i a derrotar-los.

Sí, el Primer de Maig era una vaga general mundial. Sembla un conte, però no, és la nostra història, la del moviment obrer.

Per això, ara, Primer de Maig, hem de continuar amb la mobilització, seguir al carrer, seguir sumant i ser més forts, perquè els de dalt comencin a dormir amb un ull obert, intranquils, perquè els de baix hem començat a despertar, i els nostres somnis són els seus malsons.

Salut i revolució social

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT

viernes, 25 de abril de 2014

Manifestació a Lleida, dissabte 26 d’abril. Per una Sanitat 100% pública





MANIFEST de la manifestació del 26 d’abril. Marea Blanca.

Per una sanitat 100% pública, aturem el consorci.

El passat mes de febrer, el Govern de la Generalitat va aprovar la fragmentació de l'ICS a les comarques de Lleida, com a inici per acabar definitivament amb el ja residual sistema públic de salut a Catalunya. Amb aquest model de gestió la Generalitat ha decidit desmembrar l'únic organisme sanitari públic català en diverses empreses filials, subjectes a la gestió privada. Mentre ens presenten aquesta via com la millor opció per millorar l'eficiència del sistema públic de salut continuen ressonant els escàndols de corrupció, com el cas Crespo o el cas Bagó, que han evidenciat la manca de transparència i la submissió a interessos polítics i econòmics dels consorcis creats per la Generalitat.

Dia rere dia emmascaren la privatització del nostre sistema sanitari, venent-nos tot un discurs polític dels suposats beneficis d’aquest canvi de model on, en teoria, la sanitat continuarà sent pública, però a la pràctica la nostra salut passarà a ser un simple negoci.

Els portaveus d’aquest discurs privatitzador neoliberal no ens expliquen que a partir de l’aprovació de la Llei 15/97 de noves formes de gestió en la sanitat, es dóna cobertura legal per transformar el sector sanitari públic en un mercat i, en conseqüència, en una oportunitat de negoci per omplir-se, encara més, les butxaques.

Amaguen que la sanitat pública s’ha convertit en un negoci. En el qual, no només és permet sinó que es potencia la gestió i la prestació de serveis sanitaris privats per obtenir beneficis en detriment d’una sanitat pública, gratuïta i universal.

Moltes són las raons per donar suport a la gestió pública dels nostres serveis públics i exigir que estiguin integrats a l'Institut Català de la Salut. Només amb una Sanitat 100% pública es garanteix la seva universalitat, gratuïtat i respecte pels treballadors i treballadores que la formen. Amb la gestió privada i, també, amb la gestió mitjançant un consorci o empresa pública sotmesa als mercats, la porta queda oberta a que dels fons públics dedicats a un servei públic es puguin extreure beneficis per a l’enriquiment de tercers, o per a la sanitat concertada. I això és una estafa. Un robatori dels nostres impostos i una rebaixa absoluta en un dret bàsic com és la salut.

La creació d’un nou ens públic (on l’empresa privada hi tingui cabuda) per gestionar els centres sanitaris de Lleida és el cop de gràcia a la sanitat pública catalana, i no ho permetrem. Exigim la retirada immediata del projecte.

NO A UNA SANITAT EN LA QUAL EL FINANÇAMENT SIGUI PÚBLIC I ELS BENEFICIS PRIVATS. VOLEM UNA SANITAT 100% PÚBLICA!

Marea Blanca:

jueves, 24 de abril de 2014

El 23 de abril Día del Libro, la CNT también estuvo en la calle



Plaça Sant Joan Lleida, 23 de abril 2014



Ayer 23 de abril Día del Libro. La CNT de Lleida y Fraga, compartimos puesto de libros, en la Plaça Sant Joan de la capital del Segrià. Una jornada cultural que aprovechamos para sacar a la calle la cultura libertaria, pero también la propuesta sindical de la CNT.

Destacamos, la gran cantidad de gente que se acercó hasta nuestro puesto, lo cierto es que vendimos un buen número de libros, pero sobre todo y lo más importante, la ocasión nos ofreció la posibilidad de hablar con la gente y poder explicarles en persona qué es la CNT; nuestra historia, como somos, como funcionamos, nuestra alternativa sindical, etc.

Para resumir: una jornada muy positiva, y que nos anima para volver a salir el año próximo.   

CNT Fraga

CNT Ponent


Posdata a modo de aclaración:

La venta de libros y demás materiales por parte de la CNT, no responde a ningún interés comercial. Nuestra motivación no es otra, que la de difundir la Idea Anarcosindicalista.

Por otro lado los compañeros que estuvimos como responsables del puesto, lo hicimos por compromiso militante, es decir, de forma voluntaria y sin cobrar nada por ello.



Plaça Sant Joan, Lleida 23 de abril 2014

Plaça Sant Joan, Lleida 23 de abril 2014