Desde la CNT de Fraga, llamamos a toda la ciudadanía a
participar en la concentración organizada por el grupo de mujeres Marzo Violeta, el próximo domingo día 8 de Marzo.
CNT Fraga
Himno de Mujeres Libres
Comunicat del Comitè Confederal de la CNT:
Si no és feminista no, és la
meva revolució
Un any més, un dia més, una
data més, un més dels milers d’efemèrides que inunden el calendari. I tot i amb
això, aquest no és un dia qualsevol. És el dia en què les dones deixem d’ocupar
titulars com a víctimes de la violència de gènere per passar a ser les heroïnes
de la jornada, sempre amb la cançoneta del «encara queda molt per fer».
Quasi amb tota seguretat una
de les dones que aquest dia banyi de violeta les seves xarxes socials, porti
més de vuit hores de jornada laboral, hagi acabat les tasques de la seva casa
sense desatendre els fills i potser amb sort hagi tingut temps per dedicar uns
minuts a la seva cura personal, més per obligació que per devoció. Preocupada
per una imatge que ja no recorda a qui li importa més, si a ella o a un sistema
que s’obstina en estigmatitzar-nos si no ens amanim.
O potser aquella dona encara
no ha tornat del treball, s’ha lligat un llaç violeta a la jaqueta d’executiva
i ha tornat a refer l’informe que haurà de presentar sens falta a primera hora
del dia següent, intentant no sentir-se frustrada i incompleta en una societat
que l’ha obligat a escollir entre realització personal i laboral. Una dona que
fa molt temps que va entendre que l’anomenada «conciliació» és un terme només
aplicable a l’univers femení.
Potser aquesta dona estigui
acabant de recollir els seus fills del cole mentre recorda els anys en què
podia treballar, quan encara no havia renunciat a tot per la seva maternitat.
Se sent culpable cada vegada que pensa en alliberar-se de tant en tant dels
seus fills i se submergeix en un univers d’ansietat i depressió perquè no entén
l’origen del seu malestar, perquè ésser mare no és la panacea que li havien
«venut»; en definitiva, perquè ja no es recorda de qui és ella en realitat.
I seguim alienes al fet de què
seguim cobrant menys per exercir el mateix treball que els homes, que seguim
sense tenir accés als anomenats llocs de responsabilitat, a la majoria dels
casos lligades de mans per una autoimposada tasca de cures, que seguim essent
les que en un alt percentatge no es reintegren a la seva plaça laboral després
de la maternitat, sense opció a llocs en guarderies públiques, pràcticament
suprimides. Seguim essent les culpables de violacions i vexacions, abocades a
no sortir al carrer sense escolta masculina, a risc de provocar. Inundem
facultats i escoles superiors, desolades per l’increment de l’atur femení, molt
superior al masculí.
Les dones, principals víctimes
de la crisi d’un sistema en decadència, fem nostra la paraula SORORITAT; i
reivindiquem la lluita contra el Patriarcat i el Capital, obstinades en que es
vegi que una revolució que no compti amb nosaltres a les seves files està
destinada al fracàs.
Per nosaltres, per la nostra
dignitat com a dones, com a treballadores, contra el Patriarcat, feu vostre el
crit:
VISCA EL 8 DE MARÇ!
CNT
Castellà:
Comunicado del Comité Confederal de la CNT:
http://bajocincalibertario.blogspot.com.es/2015/03/8-de-marzo-si-no-es-feminista-no-es-mi.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario