Lleida: Plaça del Treball a les 12:00 h, manifestación unitaria, la CNT Ponent
participará
Huesca: Pza.
Navarra, 12:00 h, convoca CNT, CGT, HUSTE, SOA: http://aragon.cnt.es/
Barcelona:
Parc 3 Ximeneies, Av. Paral·lel,
11:00 h, convoca CNT: http://cntbarcelona.org/programa-d-actes-del-1r-de-maig-a-les-tres-xemeneies/
Convocatorias
resto del Estado: http://www.cnt.es/noticias/convocatorias-de-cnt-para-el-1%C2%BA-de-mayo
Primero de Mayo, ¡ahora!, comunicado de la CNT:
http://bajocincalibertario.blogspot.com.es/2014/04/primero-de-mayo-ahora-comunicado-de-la.htmlComunicat de la CNT, en català:
Primer
de Maig, ara!
El
Primer de Maig ha de servir-nos per mostrar amb força el nostre rebuig més ferm
a l’actual situació socioeconòmica. Però més enllà de la situació actual, és
necessari reivindicar i mantenir el llegat històric d’aquesta data i el seu
significat. Sense voler amb això caure en la mitificació, hem de rebutjar un 1r
de Maig com un simple dia festiu, perquè desvirtua el seu origen de lluita
obrera. No és sinó a causa d’un procés d’assimilació per part del sistema, que
la jornada de protesta internacional sorgida dels famosos successos de Chicago
és convertida en festivitat per part de governs per buidar-la de contingut.
D’aquesta forma, es passa d’una jornada de lluita i desafiament al capital
repetida anualment, a la “festa del treballador”, “festa de Sant Josep Obrer”
durant l’Espanya franquista, o actualment “festa del treball”…
No
obstant això, no hem d’oblidar el seu origen, no significa que la lluita hagi
d’estar subjecta al calendari d’efemèrides. La lluita ha de ser una construcció
quotidiana que doni la necessària resposta als greus atacs que patim dia a dia,
sense oblidar la nostra justa aspiració a un món millor a través d’un canvi
profund, radical, de la societat i l’economia, que només pot ser protagonitzat
per la classe obrera.
No
cal mencionar ni la llarga llista de robatoris i abusos, ni les injustes
condicions a les que sotmeten les nostres vides els de sempre: banquers,
polítics i empresaris. Diguem, per simplificar, que tots els problemes formen
part del mateix: el sistema capitalista.
Ells,
com a classe social, amb les seves decisions i actes persegueixen un únic
objectiu: el de mantenir els seus beneficis i privilegis a través d’un sistema
social basat en la dominació i l’explotació de la resta de les persones,
considerant-nos mercaderia, bestiar sense dignitat, sense drets ni control
sobre les nostres vides. Ens preguntem què és necessari per respondre i actuar
“com ells”. És a dir, com una mateixa classe, organitzada i amb un únic interès
final: alliberar-nos del jou capitalista.
Estem
obligats a fer-ho, ja que el sistema ens vol convèncer que som individus
inconnexos, aïllats, fins i tot millors que d’altres sobre la base d’identitats
culturals, religioses, futbolístiques, nacionals… per convertir-nos en mers
consumidors o en simples productors. En definitiva, fan tot el possible per
crear divisions, barreres, fronteres que només serveixen per impedir que ens
trobem i ens reconeguem com el que som: una mateixa classe, explotada, exclosa,
dominada i utilitzada. Hem d’aixecar-nos i plantar-los cara.
En
el moment actual de la crisi, o millor dit reestructuració capitalista, el
govern projecta en els mitjans un discurs triomfalista tan fals com insultant,
intentant enganyar a la població amb el pal i la pastanaga d’un proper
desenllaç feliç, o usant simplement el pal amb els qui no es creuen el conte i
romanen compromesos amb la mobilització social estenent la consciència de
classe a totes i tots els treballadors que ja han percebut que el sistema que
els van vendre com el millor dels mons possibles, no serveix.
Seria
un pas enrere abandonar la mobilització, seduïts per solucions “fàcils”, i
caure en el parany de delegar la lluita en el vot. La imminència d’eleccions
proporciona a moltes persones la il·lusió d’una sortida tangible al col·lapse social
al que ens han portat. Des de CNT afirmem que la via electoral només és un camí
sense sortida, que les normes les posa el poder i no hi ha manera de guanyar
jugant al seu joc, i que les bones intencions no són suficients.
El
22M ha estat un exemple de mobilització, que ha suposat un punt d’inflexió des
del moment en què ha suposat un èxit rotund malgrat la censura prèvia i la
posterior criminalització en els mitjans, i s’ha organitzat al marge de CCOO,
UGT i els grans partits polítics.
Cal
recuperar la capacitat d’autoorganització obrera. El 22M ha de ser un abans i
un després; el proper pas és ser capaços d’engegar una vaga general organitzada
des de baix, sense necessitat de convocatòries llançades des de dalt per les
cúpules del sindicalisme oficial. Aconseguir això suposaria un avanç real en la
lluita, més gran que qualsevol resultat electoral.
El
Primer de Maig segueix sent important, per la seva essència internacionalista i
obrera, pel seu valor combatiu i de reivindicació. Reclamem el Primer de Maig
per orgull obrer, ja que històricament va ser una demostració de força dels
treballadors i treballadores a tot el món, que servia per recordar als
poderosos que estàvem davant d’ells, disposats a parar-los i a derrotar-los.
Sí,
el Primer de Maig era una vaga general mundial. Sembla un conte, però no, és la
nostra història, la del moviment obrer.
Per
això, ara, Primer de Maig, hem de continuar amb la mobilització, seguir al
carrer, seguir sumant i ser més forts, perquè els de dalt comencin a dormir amb
un ull obert, intranquils, perquè els de baix hem començat a despertar, i els
nostres somnis són els seus malsons.
Salut
i revolució social
Secretariat
Permanent del Comitè Confederal de la CNT
