domingo, 24 de febrero de 2013

Chiapas. Acción Urgente: Riesgo de desplazamiento forzado de bases de apoyo zapatistas



Acción Urgente: Riesgo de desplazamiento forzado de bases de apoyo zapatistas en San Marcos Avilés, Chiapas, México.


Manda un “correo” o carta de apoyo con las Bases de Apoyo Zapatista de San Marcos Avilés, y exige al gobierno mexicano que tome las medidas necesarias para: Proteger y garantizar la vida, la integridad y seguridad personal de las Bases del EZLN.

Adjuntamos propuesta de Texto y direcciones al final de la noticia.





El Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas (Frayba) en San Cristóbal de Las Casas, Chiapas, México. INFORMA:

22 de febrero de 2013


Riesgo de desplazamiento forzado a BAEZLN en San Marcos Avilés

Según información documentada por este Centro de Derechos Humanos, en el ejido San Marcos Avilés, municipio de Chilón existe riesgo inminente de que por segunda ocasión se realice un desplazamiento forzado, hacia las Bases de Apoyo del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (BAEZLN) por parte de habitantes del mismo ejido, afiliados al Partido Revolucionario Institucional (PRI), Partido de la Revolución Democrática (PRD) y Partido Verde Ecologista de México (PVEM).

El día 19 de febrero 2013, se presentaron 11 personas entre autoridades ejidales de la comunidad y policías de la comunidad, quienes de manera agresiva entregaron un escrito a las BAEZLN exigiendo el pago del impuesto predial.

sábado, 9 de febrero de 2013

15F - Jornada de Acción: ¡Que el paro no te pare!



La CNT convoca pel proper dia 15 de febrer una jornada d’acció contra l’atur dins la campanya “Que l’atur no t’aturi!!”. En aquesta data els sindicats de la CNT sortiran al carrer i impulsaran accions pel repartiment del treball i de la riquesa.




COMUNICAT:
CNT considera que l’atur obrer no ha deixat de créixer com a resultat de les polítiques econòmiques de governs d’un o altre signe, que han assumit com a prioritaris el pagament d’un deute il·legítim i assegurar els beneficis de la patronal i de l’elit financera, al que dediquen milions d’euros, davant del benestar i els drets de la majoria de la població. Per això continuen impulsant polítiques de retallades i reformes laborals que faciliten i abarateixen els acomiadaments.


Per la CNT l’atur està assolint nivells dramàtics, per sobre del 25%, molt majors en determinats territoris, sectors o franges d’edat. No obstant això, els governs segueixen retallant les prestacions i subsidis per desocupació, ja de per si mateix insuficients, als quals se sumen els previstos als Pressupostos pel 2013, on fins i tot la misèria del Pla Prepara desapareix a partir de febrer, aguditzant les conseqüències de la desocupació, que es tradueix en desnonaments o en la impossibilitat de fer front a les necessitats més elementals. Les contínues retallades en els serveis públics, en la sanitat, en l’educació i en els serveis socials, agreugen encara més la situació pels treballadors i treballadores sense recursos.


Des de CNT entenem que aquestes polítiques posen en evidència que l’atur, en contra del discurs oficial, és l’última de les seves prioritats, ja que permet a la patronal aconseguir, sota l’amenaça de l’acomiadament, la continua reducció dels salaris i l’empitjorament de les condicions de treball, objectiu últim de la reforma laboral, aprovada ara fa un any.

A CNT pensem que no podem esperar res dels governs en la lluita contra l’atur, res de les seves promeses per a la generació d’ocupació, poc o res del sindicalisme institucional que durant anys ha acceptats ERO’s i acomiadaments, mentre participava del negoci de la formació i l’orientació laboral.


A CNT apostem per que siguem els propis treballadors els qui ens organitzem, especialment els directament afectats per aquesta situació, fent del sindicat una eina útil en la lluita contra l’atur, rebutjant frontalment EROS’s i acomiadaments. Exigim mesures radicals contra la desocupació, el repartiment del treball i la riquesa, per garantir el benestar per tots i totes, cosa que en última instància no serà possible sense un canvi radical de model econòmic i social.


Per tot això, CNT crida a mobilitzar-se contra l’atur el proper 15 de febrer, a organitzar-se, a sortir al carrer i impulsar accions exigint:


La reducció de la jornada laboral a 30 hores, sense rebaixa salarial;


L’avançament de l’edat de jubilació als 55 anys;


L’oposició frontal a tot tipus d’ERO’s i acomiadaments, lluitant i defensant cada lloc de treball; i


Una cobertura universal digna per tots els aturats/des.





La CNT convoca para el próximo día 15 de febrero una jornada de acción contra el paro dentro se campaña “¡Que el paro no te pare!” En esa fecha los sindicatos de la CNT saldrán a la calle e impulsarán acciones por el reparto del trabajo y de la riqueza.


domingo, 3 de febrero de 2013

Salarios, costes laborales y medidas contra el desempleo



Salarios, costes laborales y medidas contra el desempleo: 
breves pinceladas sobre la cuestión


Con la escandalosa cifra de casi seis millones de parados oficiales, una destrucción del tejido económico galopante en el que comarcas enteras pierden toda fuente de empleo, parece que no hay alternativa a esta situación, donde la mentalidad del derrotado es la que quieren que impere. Si tomamos la media de las horas trabajadas en el estado (las legalmente computadas), en 2003 fueron 1.719 horas por persona trabajadora, mientras en 2011, se había reducido a 1.690. Lo más curioso es que desde 2007 esa cifra no ha parado de aumentar: 1.658 en 2007, 1.663 en 2008, 1.669 en 2009, 1.674 en 2010 y 1.690 en 2011. Cuando el paro ha aumentado, las horas trabajadas también. Si atendemos a los salarios, hemos de fijarnos en los salarios reales, no nominales. Los nominales están medidos en euros y no incluyen el incremento del coste de la vida, por lo que hacer comparaciones temporales no tienen sentido. Para eso utilizamos los salarios reales, que tiene en cuenta el coste de vida: si los salarios nominales subieran más que el coste de la vida, mejoraría el salario real; pero si ese aumento fuese menor, el salario real estaría disminuyendo, esto es, se daría un empobrecimiento. A la hora de calcularlo, hemos de tener en cuenta cómo cuantificamos la variación del coste de la vida, y generalmente se utiliza el índice de precios al consumo (IPC).