miércoles, 26 de abril de 2023

Por un 1º de Mayo Anarcosindicalista

 



Comunicado de la CNT/AIT en el Alto Aragón

Federación Local de Fraga 

 

Han pasado ya 132 años desde aquel 1 de Mayo de 1886 en el que 200.000 trabajadores de los EEUU, se declararon en huelga en vindicación de la jornada laboral de 8 horas; mientras otros 200.000 trabajadores conseguían la conquista de la reducción de jornada en sus empresas sólo con la amenaza de la huelga. Fueron momentos muy duros para la clase trabajadora que se veía forzada a trabajar en muchos casos jornadas de más de 12 y 14 horas al día.

En Chicago, la batalla fue tan cruenta que el movimiento obrero se tuvo que enfrentar no solamente con la patronal y con el gobierno, sino contra esquiroles y asesinos a sueldo de las empresas. La represión fue tan grande que al término del enfrentamiento social, había muerto un policía, cientos de trabajadores habían sido detenidos y ocho obreros anarquistas fueron procesados, condenados a prisión y 5 de ellos a la pena de muerte. Unos años después, las condenas y acusaciones fueron calificadas de falsas y se indultó a los que cumplían la pena de prisión. Estos hombres fueron conocidos como los Mártires de Chicago. A pesar de que sucumbieron a la muerte, los anarquistas de Chicago se convirtieron en una bandera de la reivindicación obrera, y el proceso al que fueron sometidos, en una de las mayores injusticias cometidas por el Estado contra el movimiento obrero que todavía hoy, retumban en nuestras conciencias.

A pesar de la distancia, la situación de la clase trabajadora en la mayoría de los países del mundo no ha mejorado demasiado desde entonces y en muchos casos no consigue satisfacer sus necesidades más básicas.

Mientras que las trabajadoras y trabajadores se encuentran totalmente sometidos por la cultura capitalista, las organizaciones patronales hacen una fuerte defensa de la organización e imponen sus condiciones en las empresas, casi sin ningún tipo de obstáculos. En la mayoría de los casos aprovechándose de la desmovilización sindical en los centros de trabajo provocada por la implantación del sistema de representación delegacionista impuesto por las Elecciones Sindicales, los Comités de Empresa, las subvenciones del Estado, los liberados, y todo un sistema de representación sindical pensado para impedir la organización de los trabajadores sobre la base de las asambleas, las Secciones Sindicales y la acción directa, y dirigido principalmente al diálogo y a la paz social, que en todos los casos solamente puede suponer una renuncia a la lucha obrera, una apuesta por la negociación en sí misma, y en definitiva en una traición clarísima a la clase trabajadora.

Desde las instituciones del Estado se tiene un firme compromiso con preservar y garantizar los beneficios empresariales, aun a costa de nuestra miseria, un ejemplo está en la pérdida de poder adquisitivo que está sufriendo la clase trabajadora a causa del incremento del precio de los alimentos y otros productos de primera necesidad, mientras que los beneficios empresariales se incrementan año tras año. Por si esto fuera poco, continúan amenazando con aumentar la edad de jubilación y abaratar las pensiones para poder garantizar la estabilidad de éstas. La reforma que se firmó en 2011 ya aumentó la edad de jubilación hasta los 67 años con una pérdida de poder adquisitivo de las personas pensionistas de un 15%, y todo esto con el acuerdo de los sindicatos C.C.O.O. y UGT. Como clase obrera, debemos empezar a organizarnos y no permitir más abusos de este tipo. En Francia le ha declarado la guerra al Estado porque no acepta que la existencia humana se centre únicamente en producir con el objetivo de garantizar la estabilidad del Estado y de los beneficios empresariales cuando, ni al Estado ni a los capitalistas les importa lo más mínimo ni nuestro bienestar, ni nuestra estabilidad económica y la clase obrera francesa está demostrando que está dispuesta a todo con tal de tumbar la reforma de las pensiones porque no sirve a los intereses de la gente, y aquí deberíamos de tomar nota de lo que está pasando en nuestro país vecino.

Para llevar adelante una lucha de esta envergadura se necesita una clara conciencia de clase, es importante entender que no puede haber conciliación alguna entre el mundo representado por la clase trabajadora y el que representa el capitalismo. La unidad y acción de la clase trabajadora se debe desarrollar dentro de los márgenes de la autogestión rechazando la profesionalización, la burocratización, la jerarquización, la corporativización y sobre todo la falta de independencia económica y política.

El anarcosindicalismo pone en valor la acción directa de la clase trabajadora, con la intención de desbordar los límites de la judicialización de los conflictos sindicales, del diálogo y de la paz social, y que nos lleve directamente a una lucha por el control de los medios de producción, de servicio y de consumo.


Por un 1º de Mayo Anarcosindicalista. 


¡Unión, acción, autogestión!



Fraga 1º  Mayo 2023


CNT/AIT

Federación Local de Fraga

 



Català:

 

COMUNICAT 1r DE MAIG

 

Han passat ja 132 anys des d’aquell 1 de Maig de 1886 en què 200.000 treballadors dels EUA es van declarar en vaga per reivindicar la jornada laboral de 8 hores; mentre altres 200.000 treballadors aconseguien la conquesta de la reducció de jornada en les seues empreses només amb l’amenaça de la vaga. Van ser moments molt durs per a la classe treballadora, que es veia forçada a treballar en molts casos jornades de més de 12 i 14 hores al dia.

A Chicago, la batalla va ser tan cruenta que el moviment obrer es va haver d’enfrontar no solament amb la patronal i amb el govern, sinó contra esquirols i assassins a sou de les empreses. La repressió va ser tan gran que al final de l’enfrontament social havia mort un policia, centenars de treballadors havien sigut detinguts i huit obrers anarquistes van ser processats, condemnats a presó i, 5 d’ells, a la pena de mort. Uns anys després, les condemnes i acusacions van ser qualificades de falses i es va indultar als que complien la pena de presó. Aquests homes van ser coneguts com els Màrtirs de Chicago. A pesar que van sucumbir a la mort, els anarquistes de Chicago es van convertir en una bandera de la reivindicació obrera, i el procés al qual van ser sotmesos, en una de les majors injustícies comeses per l’Estat contra el moviment obrer que encara hui, retrona en les nostres consciències.

Malgrat la distància, la situació de la classe treballadora en la majoria dels països del món no ha millorat massa des de llavors i, en molts casos, no aconsegueix satisfer les seues necessitats més bàsiques.

Mentre que les treballadores i els treballadors es troben totalment sotmesos per la cultura capitalista, les organitzacions patronals fan una forta defensa de l’organització i imposen les seues condicions en les empreses, quasi sense cap mena d’obstacles. En la majoria dels casos s’aprofiten de la desmobilització sindical en els centres de treball, provocada per la implantació del sistema de representació delegacionista imposat per les Eleccions Sindicals, els Comités d’Empresa, les subvencions de l’Estat, els alliberats, i tot un sistema de representació sindical pensat per a impedir l’organització dels treballadors sobre la base de les assemblees, les Seccions Sindicals i l’acció directa i, dirigit, principalment, cap al diàleg i cap a la pau social, que en tots els casos solament pot suposar una renúncia a la lluita obrera, una aposta per la negociació en si mateixa i, en definitiva, en una traïció claríssima a la classe treballadora.

Des de les institucions de l’Estat es té un ferm compromís en preservar i garantir els beneficis empresarials, fins i tot a costa de la nostra misèria, un exemple està en la pèrdua de poder adquisitiu que pateix la classe treballadora a causa de l’increment del preu dels aliments i altres productes de primera necessitat, mentre que els beneficis empresarials s’incrementen any rere any. I per si això fora poc, continuen amenaçant a augmentar l’edat de jubilació i abaratir les pensions per a poder garantir-ne l’estabilitat. La reforma que es va signar en 2011 ja va augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys amb una pèrdua de poder adquisitiu de les persones pensionistes d’un 15%, i tot això amb l’acord dels sindicats CCOO i UGT. Com a classe obrera, hem de començar a organitzar-nos i no permetre més abusos d’aquest tipus. A França li han declarat la guerra a l’Estat perquè no accepta que l’existència humana se centre només en produir amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de l’Estat i dels beneficis empresarials quan, ni a l’Estat ni als capitalistes els importa gens ni mica el nostre benestar, ni la nostra estabilitat econòmica. La classe obrera francesa està demostrant que està disposada a tot per tal de tombar la reforma de les pensions perquè no serveix als interessos de la gent i ací hauríem de prendre nota del que está passant al nostre país veí.

Per a portar avant una lluita d’aquesta envergadura es necessita una clara consciència de classe. És important entendre que no pot haver-hi cap conciliació entre el món representat per la classe treballadora i el que representa el capitalisme. La unitat i acció de la classe treballadora s’ha de desenvolupar dins dels marges de l’autogestió, rebutjar la professionalització, la burocratització, la jerarquització, la corporativització i, sobretot, la manca d’independència econòmica i política.

L’anarcosindicalisme fa valdre l’acció directa de la classe treballadora, amb la intenció de desbordar els límits de la judicialització dels conflictes sindicals, del diàleg i de la pau social, i que ens porte directament a una lluita pel control dels mitjans de producció, de servei i de consum.


Per un 1r de Maig Anarcosindicalista. 


Unió, acció, autogestió!


 

Fraga 1r Maig 2023


CNT/AIT

Federació Local de Fraga


Local CNT/AIT Fraga 1 mayo 2017


No hay comentarios:

Publicar un comentario